VAL | ES | EN

Un pont cap al futur

16/12/2015
Art Rupestre, Difusió del Patrimoni, General
1 comentari

un puente hacia el futuro de Millares

Benvinguts de nou al diari de bitàcola d’Arq&Volta, Patrimoni i Societat.

Ara que s’acaba 2015 és el moment de fer un repàs a l’any. Aturem-nos per un moment i reflexionem sobre totes aquelles coses que hem fet i tot el que volem assolir al 2016 i així, adonar-nos que el camí tot just acaba de començar. Anem entrant en calor, a poc a poc, prenem espenta, impuls i de repent… moviment!

Podríem resumir 2015 com l’any què vam estendre ponts cap al futur. I ho diem en sentit literal. Vam imaginar com seria restituir el pont que la riuada de 1982 va destruir i com seria construir-ne un de nou que torne a activar la circulació en les sendes velles, quasi oblidades, però que podríem recuperar amb un poc d’esforç. I tot això, ornamentant una mica més, si és que li cal, el nostre estimat Castillet. Facilitant el seu accés, senyalitzant el camí per no perdre’s, condicionant el barranc per convertir-lo en un passeig natural ple d’aigua i vida. Per a dur endavant aquest projecte hem comptat amb l’ajuda de la Conselleria de Turisme i l’espenta de l’Ajuntament de Millares.

Millares vista desde su castillo

El mateix Ajuntament ens animava, durant l’estiu, a realitzar l’Arxiu de la Memòria Oral de Millares, o com en diem nosaltres afectuosament, l’#AMO Millares. Un recull de veus, totes elles autoritzades en la matèria pels anys, per l’experiència, que ens aproximen en primera persona als modes de vida antics d’una població de l’interior valencià. L’arxiu, que veurà la llum el 2016, ha de convertir-se en un punt de partida per seguir treballant amb les persones majors perquè ens transmeten els seus coneixements que és el seu llegat més preuat.

Animats per la premissa de protegir per promoure, treballem encara ara, i ho farem fins ben entrat el 2016, en renovar els tancaments d’abrics amb Art Rupestre com és l’Abric del Garrofero a Navarrés. Injustament oblidat, la balma domina les revoltes del Río Grande i protegeix el delicat Art Llevantí, tan fràgil, tan important. Amb el vist-i-plau i el suport de la Conselleria de Cultura i el finançament del Ministeri de Cultura, de l’Ajuntament de Navarrés i de la Diputació de València, traurem endavant aquest projecte que té com objectiu final la posada en valor, la revalorització, del jaciment i del seu entorn.

Visita guiada al Abrigo de Voro, Quesa.

Aquest entorn, el del Río Grande és el mateix que allotja l’Abric de Voro. Pot ser un gran atractiu en matèria d’Art Rupestre a la zona i sense dubte el centre de la Jornada Cultural “El patrimonio oculto en los montes de Quesa” que va tenir lloc el 17 d’Octubre al Saló d’actes de l’Ajuntament de Quesa. Durant tot el dia i de la mà dels més grans -els Rolling Stones en la matèria, com diria algú- vam tractar d’aproximar-nos i conèixer millor el fenomen gràfic: Bernat Martí ens parlà dels seus autors i Mauro Hernández ens explicà què és allò que anomenem Art Rupestre del Vessant Mediterrani de la Península Ibèrica, Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1998. Finalment Ximo Martorell ens va descobrir tot un món de figures i escenes desconegudes fins ara i que fan de l’abric de Voro un dels principals jaciments de l’art rupestre al Massís del Caroig amb més de 100 figures situant-lo al costat dels grans abrics com ara el Cinto de las Letras en Dos Aguas, el Abrigo de Trini en Millares o les Coves de l’Aranya a Bicorp. Aquest exhaustiu estudi ha de veure la llum en 2016, en forma de Tesi Doctoral, culminant així tants esforços, tantes matinades, tantes caminades per aquestos boscos infinits cercant els secrets darrere les imatges.

La difusió i la didàctica també estaven entre els objectius quan, per allà per l’abril, realitzàvem la Jornada “¡Bicorp con mucho arte!”. Quina manera millor de protegir el nostre patrimoni que coneguent-lo, estimant-lo. Només així el podem sentir com a propi, de casa, com de la família i per tant, protegir-lo. Aquell matí vam tractar d’aproximar a grans i menuts aquest bast i bell tresor. Certament vam gaudir amb les gents de Bicorp, sensibles i compromeses amb la seua diversitat i riquesa cultural.

Fem la vista enrere i, certament, 2015 ha estat un any ple de projectes preciosos, sí, sense dubtes. Però sobretot, el recordarem perquè en 2015 vam estendre un pont. Un pont d’il·lusió, d’esforç, de treball; un pont cap al 2016 que ens disposem a creuar.

Entrades recents

Arxius

Categories

Language