VAL | ES | EN

Un pont cap al futur

16/12/2015
Art Rupestre, Difusió del Patrimoni, General
1 comentari

un puente hacia el futuro de Millares

Benvinguts de nou al diari de bitàcola d’Arq&Volta, Patrimoni i Societat.

Ara que s’acaba 2015 és el moment de fer un repàs a l’any. Aturem-nos per un moment i reflexionem sobre totes aquelles coses que hem fet i tot el que volem assolir al 2016 i així, adonar-nos que el camí tot just acaba de començar. Anem entrant en calor, a poc a poc, prenem espenta, impuls i de repent… moviment!

Podríem resumir 2015 com l’any què vam estendre ponts cap al futur. I ho diem en sentit literal. Vam imaginar com seria restituir el pont que la riuada de 1982 va destruir i com seria construir-ne un de nou que torne a activar la circulació en les sendes velles, quasi oblidades, però que podríem recuperar amb un poc d’esforç. I tot això, ornamentant una mica més, si és que li cal, el nostre estimat Castillet. Facilitant el seu accés, senyalitzant el camí per no perdre’s, condicionant el barranc per convertir-lo en un passeig natural ple d’aigua i vida. Per a dur endavant aquest projecte hem comptat amb l’ajuda de la Conselleria de Turisme i l’espenta de l’Ajuntament de Millares.

Millares vista desde su castillo

El mateix Ajuntament ens animava, durant l’estiu, a realitzar l’Arxiu de la Memòria Oral de Millares, o com en diem nosaltres afectuosament, l’#AMO Millares. Un recull de veus, totes elles autoritzades en la matèria pels anys, per l’experiència, que ens aproximen en primera persona als modes de vida antics d’una població de l’interior valencià. L’arxiu, que veurà la llum el 2016, ha de convertir-se en un punt de partida per seguir treballant amb les persones majors perquè ens transmeten els seus coneixements que és el seu llegat més preuat.

Animats per la premissa de protegir per promoure, treballem encara ara, i ho farem fins ben entrat el 2016, en renovar els tancaments d’abrics amb Art Rupestre com és l’Abric del Garrofero a Navarrés. Injustament oblidat, la balma domina les revoltes del Río Grande i protegeix el delicat Art Llevantí, tan fràgil, tan important. Amb el vist-i-plau i el suport de la Conselleria de Cultura i el finançament del Ministeri de Cultura, de l’Ajuntament de Navarrés i de la Diputació de València, traurem endavant aquest projecte que té com objectiu final la posada en valor, la revalorització, del jaciment i del seu entorn.

Visita guiada al Abrigo de Voro, Quesa.

Aquest entorn, el del Río Grande és el mateix que allotja l’Abric de Voro. Pot ser un gran atractiu en matèria d’Art Rupestre a la zona i sense dubte el centre de la Jornada Cultural “El patrimonio oculto en los montes de Quesa” que va tenir lloc el 17 d’Octubre al Saló d’actes de l’Ajuntament de Quesa. Durant tot el dia i de la mà dels més grans -els Rolling Stones en la matèria, com diria algú- vam tractar d’aproximar-nos i conèixer millor el fenomen gràfic: Bernat Martí ens parlà dels seus autors i Mauro Hernández ens explicà què és allò que anomenem Art Rupestre del Vessant Mediterrani de la Península Ibèrica, Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1998. Finalment Ximo Martorell ens va descobrir tot un món de figures i escenes desconegudes fins ara i que fan de l’abric de Voro un dels principals jaciments de l’art rupestre al Massís del Caroig amb més de 100 figures situant-lo al costat dels grans abrics com ara el Cinto de las Letras en Dos Aguas, el Abrigo de Trini en Millares o les Coves de l’Aranya a Bicorp. Aquest exhaustiu estudi ha de veure la llum en 2016, en forma de Tesi Doctoral, culminant així tants esforços, tantes matinades, tantes caminades per aquestos boscos infinits cercant els secrets darrere les imatges.

La difusió i la didàctica també estaven entre els objectius quan, per allà per l’abril, realitzàvem la Jornada “¡Bicorp con mucho arte!”. Quina manera millor de protegir el nostre patrimoni que coneguent-lo, estimant-lo. Només així el podem sentir com a propi, de casa, com de la família i per tant, protegir-lo. Aquell matí vam tractar d’aproximar a grans i menuts aquest bast i bell tresor. Certament vam gaudir amb les gents de Bicorp, sensibles i compromeses amb la seua diversitat i riquesa cultural.

Fem la vista enrere i, certament, 2015 ha estat un any ple de projectes preciosos, sí, sense dubtes. Però sobretot, el recordarem perquè en 2015 vam estendre un pont. Un pont d’il·lusió, d’esforç, de treball; un pont cap al 2016 que ens disposem a creuar.

el Castillet es fa gran i es posa el nostre abast!

15/12/2014
Difusió del Patrimoni, General, Història
4 comentaris

el Castillet de Millares

Mai ens l’haguerem imaginat tan ric! Què el Castillet amaga puntes de ballesta? plats de rica vaixella? habitacions enteulades i un torre pentagonal? què dius? això és impossible!

Tot sembla impossible fins que deixa de ser-ho! i ara, per fi, comencem a esbrinar-li el passat! Aquest estiu vam dur a terme la primera campanya d’excavacions arqueològiques al castell. Promoguda des de l’Ajuntament de Millares i amb la cofinanciació de la Conselleria de Cultura vam dur a terme un mes de treballs amb l’objectiu de respondre algunes (només algunes, les menys) de les preguntes que ens suscita aquesta fortalesa que se’ns presenta omnipresent, enrocada, a l’est del llogaret. Talaiada en les altures ens vigila i ens recorda als veïns i habitants de Millares, on arrela el nostre passat.

Dins el projecte de dinamització i posada en valor del jaciment, es va realitzar una Jornada de Portes Obertes el dia 30 d’Agost tractant que la gent del poble, i els seus visitants, coneguen els seus jaciments i el mètode arqueològic amb que rescatem el passat. Igualment, s’ha pujat al web de l’Ajuntament una entrada permanent (clica per veure’l) i s’ha publicat un díptic amb informació sobre el Castillet i ara, aquest cap de setmana, en el marc de les III Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana organitzades pel Col·legi de Doctors i Llicenciats de Valencia i Castelló i el d’Alacant, s’han presentat els resultats arqueològics preliminars.

Si tu també vols conéixer tot el que hem aprés del castillet, mira la presentació següent:

Les Coves de l’Aranya. Patrimoni de la Humanitat per gaudir en companyia

08/07/2014
Art Rupestre, General
3 comentaris

Las Cuevas de la Araña, Patrimonio Mundial de la UNESCO

Les Coves de l’Aranya, Patrimoni Mundial de la Humanitat des de 1998 és, pot ser, un dels millors representats de l’Art Rupestre Postpaleolític de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.

L’excepcional jaciment compta amb 150 figures d’art rupestre adscrites a l’Art Esquemàtic Antic, a l’Art Llevantí i a l’Art Esquemàtic, datats els tres estils durant el Neolític. A la quantitat i qualitat de les restes pictòriques, entre les que destaca per damunt de totes l’escena de recol·lecció de la mel única al món, cal sumar la importància històrica i documental d’un pany en mostrar-nos els mites, els herois, els deus i deesses i l’evolució d’aquestes creences durant el Neolític entre el 650o i el 3000 aC

Des d’aquest estiu, Arq&Volta Patrimoni i Societat, ofereix la possibilitat de conèixer l’abric en una visita que inclou l’entrada i visualització als 3 abrics i la visita guiada a l’EcoMuseu de Bicorp. Una proposta cultural, diferent, per a grups grans o menuts, parelles, families o amics que s’arrodoneix amb un dinar tradicional i un refrescant bany als tolls de la zona! Perquè conèixer l’interior i el patrimoni cultural valencià, mai havia estat tant a l’abast!

¿y tu, de qué lado de la reja quieres estar?

Visita guiada a les Coves de l’Aranya, Bicorp (Valencia)

Benvinguts als dominis d’Arq&Volta

13/09/2013
General
2 comentaris

Capvespre a la Muela de Cortes

Benvinguts i bentrobats amants de la natura, la històra i els racons màgics i amagats!

Arq&Volta, Patrimoni i Societat obre les portes de la Muela de Cortes als visitants més intrèpids. Us convidem a que ens acompanyeu a descobrir un dels racons més desconeguts de l’interior valencià: La Muela de Cortes. Amb les 36009 Ha protegides per la Reserva Valenciana, és una vasta extensió de llomes aspres, barrancs sinuosos, densos boscos i fonts d’aigua cristalina.

És una terra que té mil històries que contar a qui vulga escoltar-la. Històries dels temps més remots quan no era muntanya, sinó la costa d’una Mediterrània joveneta i els dinosaures passejaven per la platja deixant els rastres de les seues passes. Històries dels primers agricultors i les seues enigmàtiques pintures a les parets dels abrics. Històries d’ibers i dels seus santuaris. Històries de resistència morisca en temps de cristians i vassallatge; de com els van obligar a abandonar les seues cases i com es van resistir fins la mort. Històries de pioners i d’obres faraòniques a la llum d’una jove pereta elèctrica…

Històries que les plantes més menudes i els arbres més frondosos han vist passar i que els incendis no han pogut esborrar. Històries apreses pels animals; contades als últims refugis de la cabra salvatge, supervivents als cims i als cingles. Trasmeses pels cérvols, muflons i daines; àguiles i falcons. Històries que contarem encantats a qui ens vulga escoltar!

Benvingudes i bentrobades les persones d’esperit lliure i ment inquieta!

Entrades recents

Arxius

Categories

Language